1. El factor clau en l’expansió del cafè del segle XIX
Un fet imprescindible per a la propagació del cafè per tot el món va ser el comerç internacional.
Gràcies a les rutes marítimes comercials entre Europa i les seves colònies es va expandir el cultiu del cafè a àrees tropicals d’Amèrica del Sud i del sud d’Àsia, com Indonèsia i el Brasil, durant els segles XVIII i XIX. Promovent així, el cultiu i el comerç de manera internacional.
2. Cafè i filosofia, sempre de la mà
Des d’un inici, el cafè s’ha relacionat amb la filosofia, sent les cafeteries el lloc ideal on intel·lectuals, artistes i filòsofs es reunien per expressar i compartir les idees.
Els cafès es van convertir un nucli de desenvolupament cultural, on es creava una atmosfera d’idees avantguardistes que van portar a la creació de moltes branques filosòfiques de l’època.
3. Creixement econòmic exponencial… Gràcies al cafè!
El cafè ha estat un punt clau en les relacions internacionals.
El benefici mutu entre nacions a través del comerç del cafè ha ajudat al desenvolupament econòmic de molts països, brindant-los l’oportunitat de tindre una economia més diversa i convertint-se en la principal font d’ingressos.
La majoria rebien vaixells amb una càrrega alta des de tot arreu del món, cosa que va resultar en un increment del flux de comerç en aquests territoris, i això va contribuir enormement al seu creixement econòmic.
4. Cafè com a influència política
A nivell mundial, el cafè es va transformar en un producte estratègic per a l’economia de molts països, arribant a tenir una gran influència en temes econòmics, polítics i diplomàtics.
5. Cafè màgic a l’aviació?
Sí, sí, ho has sentit bé, el cafè no només serveix com a beguda, sinó que té molts més usos que desconeixíem.
Durant la primera guerra mundial, els motors dels avions se sobreescalfaven molt a causa de les llargues hores de vol. Això passava per utilitzar oli de motor, i a partir d’aquell moment es van començar a investigar els refrigerants líquids.
El 1917, Karl Fazer, un enginyer provinent de Finlàndia, va descobrir que barrejant el cafè amb aigua i altres substàncies, com la guaiaba i la salmonel·la, aconseguia que els motors no se sobreescalfessin tan ràpidament.
A aquest nou refrigerant li van anomenar “Cafè màgic” i es va fer servir fins a l’aparició dels refrigerants moderns com el nitrogen o l’oli sintètic.
Coneixies aquestes dades sobre la història del cafè? Et llegim als comentaris J
