Després de florir el cafeto i madurar el fruit, els grans de cafè comencen la seva aventura fins a arribar a la teva tassa. Avui ens centrarem en la seva recol·lecció. Saps com es recull el cafè? Aquí t’ho expliquem!
La recol·lecció del cafè
La recol·lecció del cafè la duen a terme els cafetalers, els conreadors del cafè.
Quan pensem en plantacions de cafè ens solen venir al capdavant immenses plantacions d’arbres, però en realitat, el 70% de les plantacions de cafè, són treballades per petites empreses familiars, amb uns terrenys de cultiu en general inferiors a 10 hectàrees, i, de fet, una gran part, no arriben a les 5.
Passats els temps de maduració, les temporades de collita no solen coincidir entre diferents països, ja que solen variar segons el clima, la zona, i fins i tot de l’altitud de la plantació. També varia en funció de la proximitat del país als tròpics.
En la producció del cafè intervé molta gent, ja que per a gairebé totes les seves fases és necessari personal humà i és difícil mecanitzar els seus processos.
Llavors, Quan es recull el cafè?
El moment de recol·lecció el marca el color de les cireres, que adquireixen una tonalitat vermellosa quan arriben a la seva maduresa.
Els temps de maduració depenen de la varietat de cafè, l’Aràbiga entre els 6 i 8 mesos després de la floració i el cafè Robusta entre 9 i 11 mesos.
L’habitual és produir una collita a l’any, per exemple, al Brasil la collita es realitza entre maig i setembre. Però a Colòmbia, tenen dues collites de cafè, una més modesta, entre març i abril, i la collita principal, en el segon semestre de l’any. Després existeixen altres territoris com Java (a Indonèsia), en els quals s’arriben a recol·lectar el cafè 3 vegades a l’any.
La tonalitat vermellosa de la cirera del cafè determina el seu grau de maduresa i indica que ja pot començar-se la recol·lecció.
Mètodes de recol·lecció de la cirera
Existeixen diferents mètodes per a recol·lectar les cireres, cadascun amb els seus pros i les seves contres. Aquí t’expliquem els tres principals:
Gra a gra o “Picking”
El “Picking” és un mètode que consisteix a fer una recol·lecció selectiva de les cireres a mà, és a dir, seleccionar i només agafar aquells fruits que estan madurs i sans.
Això permet que, dins d’una plantació on ni tots els cafetos, ni totes les cireres maduren alhora, es trien només els que estan madurs i es deixen els que encara estan verds. Així en una segona recol·lecció posterior es recolliran els que van madurant progressivament, llavors la collita s’allarga.
El cafetaler s’assegura de recollir les cireres al punt de maduració perfecte i s’encarrega de no danyar, sota cap circumstància, les gemmes de la branca. Això és pel fet que, si es danyen les gemmes, aquestes es perdran per a la següent collita de cafè.
És una recol·lecció molt selectiva i s’usa per a cafès de gran qualitat. Sol utilitzar-se aquest mètode en zones on les cireres de cafè no maduren al mateix temps, on no pot accedir maquinària o en collites a gran altura.
Aquest sistema és el que s’ha utilitzat sempre tradicionalment, els cafetalers solen portar lligada a la cintura un cistell de vímet, on van dipositant les cireres recollides.
Per munyiment, per raspat o “Stripping”
Aquest mètode consisteix a desgranar les branques senceres des de l’interior cap a l’exterior d’una sola vegada, sense importar el grau de maduresa de les cireres. Pot fer-se tant manualment com amb maquinària.
És important assegurar-se que la major quantitat de cireres de cafè estiguin madures, per a això és necessària una observació rigorosa de la plantació per a decidir el moment exacte.
El seu principal pro és que redueix el temps de recol·lecció i el cost final, però en contrapartida s’acaben recollint tant fruits vermells madurs com fruits verds. Això afecta a la qualitat final del cafè i a la seva acidesa, ja que per la presència dels fruits encara verds generarà un cafè més àcid. Per a evitar això se sol revisar després de la recol·lecció i eliminar els fruits massa verds.
Recol·lecció mecànica
En aquest cas s’utilitza maquinària per a recollir tota la fruita, s’usa en països on la maduració del fruit és, més o menys, uniforme.
És un mètode poc habitual, ja que genera una gran quantitat d’estrès sobre la planta pel mètode de vibració que usa la maquinària. També és necessari un terreny accessible perquè puguin entrar les màquines, la qual cosa descarta la majoria de plantacions a l’ombra.
I també està l’inconvenient que es recullen cireres encara verdes, les quals cal retirar posteriorment.
Amb el que has après i sabent tot el dur treball que hi ha darrere, esperem que la pròxima tassa de cafè puguis gaudir-la i assaborir-la molt més.
